Aquest mes d’octubre hem realitzat el Webinar “L’actualitat en la normativa sostenible” amb els nostres consultors experts en la matèria, June Soto i Arnau Domènech.  

Aquest Webinar ha sigut clau per descobrir més sobre els aspectes claus i vigents de la legislació sostenible, especialment sobre a qui afecten i què cal fer.  

Si no vas poder assistir-hi, en aquest article t’expliquem un resum de la sessió i les conclusions més destacades. 

Reporting, on ens trobem? 

En primer lloc, abans d’entrar en matèria, és important tenir present l’objectiu comú de les normatives de sostenibilitat: aconseguir un equilibri entre la rendibilitat a llarg termini i l’equitat social i la protecció del medi ambient.  

En aquesta línia, sorgeixen normatives com la Directiva 2014/95/EU, la primera a ampliar la informació i requeriments sobre divulgació de la informació no financera, amb l’objectiu que les grans empreses millorin la comunicació d’informació en matèria ambiental i social, i augmentar d’aquesta manera la seva transparència.

Concretament, la transposició d’aquesta Directiva es duu a terme a Espanya amb la Llei 11/2018: Llei sobre divulgació d’informació no financera i diversitat. 

No obstant això, el marc normatiu també es complementa amb la Directiva sobre Informació Corporativa en matèria de sostenibilitat (CSRD), que tracta de donar resposta a nous requeriments de divulgació, juntament amb les NEIS o ERSR (Normes Europees d’Informació en Sostenibilitat). 

La importància de la doble materialitat 

Un altre aspecte destacat durant l’elaboració del Webinar va ser el rol crucial de la doble materialitat a l’hora de tenir una gestió interna més eficient i sostenible, i estar preparats pels futurs Informes de Sostenibilitat, els quals substituiran els actuals Estats d’Informació no Financera (EINF).   

La doble materialitat pot definir-se com a “la presentació d’informació relativa a l’impacte que genera l’empresa sobre les qüestions de sostenibilitat, així com la informació sobre el mode en què afecten aquestes qüestions a l’evolució, els resultats i la situació de l’empresa”.  

Una de les seves principals característiques és que abasta tota la cadena de valor de l’empresa i ha de ser tant prospectiva com retrospectiva, considerant els horitzons temporals a curt, mitjà i llarg termini. 

La doble materialitat és un procés complex, amb diverses fases i diferents metodologies, segons els grups d’interès i agents de la cadena de valor a involucrar. Analitzant tant la dimensió financera com la dimensió d’incidència o impacte s’obtenen els resultats a reportar a l’Informe de Sostenibilitat.  

Qui ha de reportar mitjançant l’EINF? 

Estan obligades a reportar mitjançant l’EINF aquelles empreses amb nombre mitjà de persones treballadores emprades durant l’exercici, superior a 500.  

També s’afegeixen les empreses o grups d’empreses que realitzin comptes consolidats amb més de 250 persones treballadores, que siguin EPI. 

Qui ha de reportar mitjançant l’Informe de Sostenibilitat?   

L’adopció del reporting  mitjançant l’Informe de Sostenibilitat es realitzarà de manera escalonada i successiva. 

Per exemple, l’exercici 2024 serà el torn de les empreses grans o societats dominants d’un grup gran que compleixin aquests 2 requisits: siguin entitats d’interès públic i tinguin més de 500 persones treballadores. 

Per a l’exercici 2025, s’afegiran les grans empreses o societats matrius d’un grup gran amb almenys 2 dels 3 següents llindars: més de 25 milions € en actius, més de 50 milions € de facturació o nombre mitjà de més de  250 persones treballadores. 

L’exercici 2026 serà el moment de les PIMES que cotitzen, de les entitats de crèdit petites i no complexes, i de les empreses de segurs captives. 

Finalment, a l’exercici 2028 ho realitzaran les empreses d’un tercer país amb una activitat significativa a la UE. 

Però com s’elaboraran aquests Informes de Sostenibilitat? Cal tenir en compte que inclouran els següents punts: 

• Informació i dades de les pròpies activitats de l’empresa i sobre la seva cadena de valor, inclosos els seus productes i serveis, les seves relacions comercials i la seva cadena de subministrament.  

• L’anàlisi de Doble Materialitat, per a identificar les Incidències, Riscos i Oportunitats (IRO) sobre les quals es reportarà (dimensió d’impacte i dimensió financera).  

• El contingut ha de complir amb els requisits de divulgació sobre la base dels criteris de de les normes NEIS/ESRS  

• La deguda diligència juga un paper fonamental en tot el procés, ja que permet identificar i gestionar els possibles riscos i impactes al llarg de tota la cadena de valor.  

• Obligatorietat de reportar la taxonomia ambiental, com a part de l’impuls cap a les finances sostenibles. 

Coneixent els conceptes de taxonomia i deguda diligència 

Finalment, és important posar el focus en la definició de dos conceptes claus per als futurs Informes de Sostenibilitat: la taxonomia i la deguda diligència. 

Mentre la taxonomia fa referència a una eina impulsada per la Comissió Europea per identificar activitats econòmiques sostenibles i aconseguir la neutralitat climàtica en 2050; la deguda diligència posa el focus en la responsabilitat de les empreses pels seus impactes en matèria de sostenibilitat i drets humans al llarg de tota la cadena d’activitats, des del subministrament fins a la distribució.

A Energía Local t’acompanyem 

Com a consultoria de referència en sostenibilitat i energia, des d’Energía Local posem el focus en la gestió sostenible de les empreses. 

És per això que orientem i assessorem a les organitzacions en el compliment de la normativa sostenible i el reporting dels seus impactes d’una manera clara i transparent. El nostre propòsit és acompanyar a les empreses en la seva transició cap a un futur més sostenible, en el qual puguin aportar valor i impacte positiu al seu entorn. 

Posa’t en contacte amb el nostre equip.